Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
No pateixi senoreta Rothko. Tot ha anat bé, tot ha anat millor. No perdem l’esperança de tenir-la algun dia amb nosaltre, a l’escenari. Qui té pressa? Digui’m, qui té pressa? Els cretins, tenen pressa. Vostè mai té pressa. Sap patir com ningú altre.
Menys presentacions i més poesia, a la propera, Antòniu. Que venim per això i no per senilitats i batalletes.
haw-haw-haw què cabróooooooooonnnnnn!
Però escolt’i'm hi ha hagut una petita exhibició de poesia, no? No em negui això, Papitu.
Què cabróooon amb els eufemismes. La presentació ha estat un tostón, no hauria hagut de durar més que la recitada, cony. Definitivament, en Castillo s’agrada massa.
Home, Albert. Malgrat haver-se allargat massa, la intervenció del Castillo i el Sito Subirats em van semblar molt interessants; una repassada a la història de la poesia marginal, posar-ho tot en una línia temporal, per saber d’on surt tot. No em va semblar gens malament. I després el torn dels poetes, que es va quedar massa curt, sí, té rao. Però jo veia la gent feliç. Que vol que li digui.
Res a dir, li dono la raó. L’any vinent em quedaré a casa.
A veure nens, no us descontroleu. A pegar-se fora de la classe.
Tinc un petit problema amb els horaris de la bohemia. Però jo vull venir eh.
:-(
Pegar-me, jo, amb el senyor Albert? De cap de les maneres!! El senyor Albert ja sap que respecto molt la seva opinió, i que el concert de Police em va semblar un event per a recordar, quan tothom deia que era una merda: o sigui, que la cosa va a gustos.
el lila fa conjunt amb les teves parets.
necessitem la teva presència, tanta quarentena és perillosa encara que cal tirar del fil del (recent) passat, altres no ho faran
Emborratxar-nos encara, pegar-nos no es porta entre les nostres generacions artístiques.
Tot i que si ens esbatusséssim, tindríem anècdotes mil per explicar d’aquí unes dècades, quan ens presentin les antologies pertinents, davant la mirada avorrida de les noves generacions…
És cert, “Tu” lengua es como veneno, -no la teva Silvie ni la d’ea, la de l’Abella que t’ha picat.
El LLIBRE. Ja deia jo que feia setmanes que oblidava alguna cosa. Doncs ara vaig i el compro. Demà intentaré no moure’m de Castellolí: passo de perdre el temps en franges de dues hores, professors que no vénen, companys de grup de treball que no vénen i manca d’ordinadors lliures. Si aguanto tot el grau, al màster diré el que penso. I que m’aprovin. I que els donin pel sac a tots. Crec que faré poques excepcions.
Si aguanto.
Salutacions
Ea, que ara vé l’estiu i em podràs explotar. jajaja. no gaire eh. Vull primes rollo futbol.
La picada s’ha fet monumental i dolorosa en 24 hores. Una cosa una mica rara, per cert. Au.
Drac, el primer any és tan il·lusionant. Després, només hi vas si el profe fa signar. T’ho prometo.