08
maig
que dir i no dir
és res a la fi?
J. Vinuesa
M’agrada trobar molt formatge a les amanides i l’olor de les pells humanes quan els ha tocat el sol molta estona i bullen. M’ha picat una abella a l’entrar al cotxe, just quan els alabatres us trobàveu per celebrar. No és conya, fa mal. Quan menjo enciam iceberg penso en el Keke.
No pateixi senoreta Rothko. Tot ha anat bé, tot ha anat millor. No perdem l’esperança de tenir-la algun dia amb nosaltre, a l’escenari. Qui té pressa? Digui’m, qui té pressa? Els cretins, tenen pressa. Vostè mai té pressa. Sap patir com ningú altre.
Menys presentacions i més poesia, a la propera, Antòniu. Que venim per això i no per senilitats i batalletes.
haw-haw-haw què cabróooooooooonnnnnn!
Però escolt’i'm hi ha hagut una petita exhibició de poesia, no? No em negui això, Papitu.
Què cabróooon amb els eufemismes. La presentació ha estat un tostón, no hauria hagut de durar més que la recitada, cony. Definitivament, en Castillo s’agrada massa.
Home, Albert. Malgrat haver-se allargat massa, la intervenció del Castillo i el Sito Subirats em van semblar molt interessants; una repassada a la història de la poesia marginal, posar-ho tot en una línia temporal, per saber d’on surt tot. No em va semblar gens malament. I després el torn dels poetes, que es va quedar massa curt, sí, té rao. Però jo veia la gent feliç. Que vol que li digui.
Res a dir, li dono la raó. L’any vinent em quedaré a casa.
A veure nens, no us descontroleu. A pegar-se fora de la classe.
Tinc un petit problema amb els horaris de la bohemia. Però jo vull venir eh.
:-(
Pegar-me, jo, amb el senyor Albert? De cap de les maneres!! El senyor Albert ja sap que respecto molt la seva opinió, i que el concert de Police em va semblar un event per a recordar, quan tothom deia que era una merda: o sigui, que la cosa va a gustos.
el lila fa conjunt amb les teves parets.
necessitem la teva presència, tanta quarentena és perillosa encara que cal tirar del fil del (recent) passat, altres no ho faran
Emborratxar-nos encara, pegar-nos no es porta entre les nostres generacions artístiques.
Tot i que si ens esbatusséssim, tindríem anècdotes mil per explicar d’aquí unes dècades, quan ens presentin les antologies pertinents, davant la mirada avorrida de les noves generacions…
És cert, “Tu” lengua es como veneno, -no la teva Silvie ni la d’ea, la de l’Abella que t’ha picat.
El LLIBRE. Ja deia jo que feia setmanes que oblidava alguna cosa. Doncs ara vaig i el compro. Demà intentaré no moure’m de Castellolí: passo de perdre el temps en franges de dues hores, professors que no vénen, companys de grup de treball que no vénen i manca d’ordinadors lliures. Si aguanto tot el grau, al màster diré el que penso. I que m’aprovin. I que els donin pel sac a tots. Crec que faré poques excepcions.
Si aguanto.
Salutacions
Ea, que ara vé l’estiu i em podràs explotar. jajaja. no gaire eh. Vull primes rollo futbol.
La picada s’ha fet monumental i dolorosa en 24 hores. Una cosa una mica rara, per cert. Au.
Drac, el primer any és tan il·lusionant. Després, només hi vas si el profe fa signar. T’ho prometo.