13
maig
 

todo está sumamente transtornado
T. Bernhard

A Koh Samui, caminava amunt i avall per la platja, amb els peus enredats a llefiscoses algues i amb l’ipod sonant dues cançons en repeat. Suposo, que les que més mal em feien. La tarda era llarga i blava, com ara aquesta d’ara.

 
« Berlín
Dormir en un hotel »
Publicat un dimarts, 13 maig del 2008 a les 21:08h.RSS Feed per aquest post Trackback
  1. 1 Marcel 13 maig 2008 a les 22:42

    el teu germà deia, en una entrevista a l’e-noticies, que el seu llibre de capçalera era “Salms / In hora mortis”. Ho pots confirmar, Marc? Qui espera, desespera.

  2. 2 Jaqme 13 maig 2008 a les 23:06

    Sembla un flashback de Lost

  3. 3 JRoca 13 maig 2008 a les 23:27

    Jaqme, a Lost no hi havia Ipod a la platja, en Hurley anava amb un discman i una cançó de Damien Rice.
    Salut

  4. 4 sílvie 13 maig 2008 a les 23:32

    Pobret Hurley, està sonat. Discman. Quin patir amb les piles.

    El meu germà diu moltes coses. Que confirmi ell!

  5. 5 McRomer 14 maig 2008 a les 12:18

    El seu germà diu que sí. Però no que fos EL llibre de capçalera sinó UN dels llibres de capçalera. La capçalera del seu germà, diuen, és bastant gran.

  6. 6 Marcel 14 maig 2008 a les 17:14

    Per cert, Marc, el teu llibre què tal? Bé, ja sé que em diràs que no cal que el llegeixi, però sí que el compri perquè està molt bé i bla bla bla… La veritat, tinc pendent el “Mala vida” (heterònim de la Mala Rodríhguez?), però els teus llibres de poesia em sembla que els tinc tots, igual que els que edites amb Alabatre.

    Canela fina, nanu! Enhorabona! Felicitats! M’encanta! Puedo saludar? Prou, prou… que encara t’ho creuràs i podries amara-te de le les ínfules intel·lectualoides d’aquells sòmines peripatètics que surten el dia de sant Jordi per la tele.

    au! fider-se’n!

  7. 7 Judit 15 maig 2008 a les 0:18

    A qui esperes? o què?

Deixa un comentari