todo está sumamente transtornado
T. Bernhard
A Koh Samui, caminava amunt i avall per la platja, amb els peus enredats a llefiscoses algues i amb l’ipod sonant dues cançons en repeat. Suposo, que les que més mal em feien. La tarda era llarga i blava, com ara aquesta d’ara.
el teu germà deia, en una entrevista a l’e-noticies, que el seu llibre de capçalera era “Salms / In hora mortis”. Ho pots confirmar, Marc? Qui espera, desespera.
Sembla un flashback de Lost
Jaqme, a Lost no hi havia Ipod a la platja, en Hurley anava amb un discman i una cançó de Damien Rice.
Salut
Pobret Hurley, està sonat. Discman. Quin patir amb les piles.
El meu germà diu moltes coses. Que confirmi ell!
El seu germà diu que sí. Però no que fos EL llibre de capçalera sinó UN dels llibres de capçalera. La capçalera del seu germà, diuen, és bastant gran.
Per cert, Marc, el teu llibre què tal? Bé, ja sé que em diràs que no cal que el llegeixi, però sí que el compri perquè està molt bé i bla bla bla… La veritat, tinc pendent el “Mala vida” (heterònim de la Mala Rodríhguez?), però els teus llibres de poesia em sembla que els tinc tots, igual que els que edites amb Alabatre.
Canela fina, nanu! Enhorabona! Felicitats! M’encanta! Puedo saludar? Prou, prou… que encara t’ho creuràs i podries amara-te de le les ínfules intel·lectualoides d’aquells sòmines peripatètics que surten el dia de sant Jordi per la tele.
au! fider-se’n!
A qui esperes? o què?