14
maig
 

Torno a casa amb la Kreutzer. Una versió viejuna del Szigeti que sona a elapé. Em sap greu vianants, però a estones he de tancar els ulls.

 

 
« Birmània
Fins el límit de la respiració »
Publicat un dimecres, 14 maig del 2008 a les 23:18h.RSS Feed per aquest post Trackback
  1. 1 Judit 15 maig 2008 a les 0:31

    Millor para el cotxe fins que acabi la Kreutzer.

    (He llegit que Kreutzer no la va arribar a tocar mai perquè deia que era intocable…¿?, l’escolto i no m’ho sembla… no sé, no hi entenc gens)

  2. 2 sílvie 15 maig 2008 a les 1:39

    Tens raó. Perill públic. Millor parar.

    (Doncs jo no sóc violinista. No sé. Pobre Kreutzer quin compromís.)

Deixa un comentari