15
maig
 

ja que sap que tota la vida
una pedra
donarà pas a una altra pedra

per fer un mur
P. Auster

Hola, paret. Ets tan pesada, sempre aquí. Mur imbècil, insuportable pes, no sé com evitar-te. Però de tant en tant, estúpida, quan no te n’adones, puc parlar a través teu. I ells saben que sóc aquí. Dins.

 
« Dormir en un hotel
Nits blanques »
Publicat un dijous, 15 maig del 2008 a les 1:33h.RSS Feed per aquest post Trackback
  1. 1 Rubèn 15 maig 2008 a les 11:45

    We have to go back!

  2. 2 sílvie 15 maig 2008 a les 11:54

    Vaig a buscar el Sawyer.

  3. 3 subal 15 maig 2008 a les 12:11

    qué es un mudo?

    una paded.

    això queda clar, no?

  4. 4 Rubèn 15 maig 2008 a les 12:56

    qué es un cazo?

    un zucezo.

    tb.

  5. 5 subal 15 maig 2008 a les 13:01

    Eieieieiei!

    —¿Usted no nada nada?
    —Es que no traje traje

    (i que em perdoni la senyoreta Rothko)

  6. 6 sílvie 15 maig 2008 a les 13:04

    Festival…!

    Jo que havia fet un post trascendent.

    Aquest del nada nada sempre ha sigut dels meus favorits.

  7. 7 sílvie 15 maig 2008 a les 13:05

    Més o menys com el de:
    -Está Amparin?
    -No, estem sopant.

  8. 8 tonitofa 15 maig 2008 a les 14:09

    Has vist The Wall? de Pink Floyd… o escoltat el disc (llegint la lletra…)?
    Is there anybody out there?

  9. 9 Rubèn 15 maig 2008 a les 14:24

    Està Agustín?

  10. 10 oscar 15 maig 2008 a les 14:26

    Això… és allò del joc del teto?

  11. 11 marti (amb accent a la i) 15 maig 2008 a les 14:40

    Com deia el gran Bambino…

    Ahí está la pared
    que separa tu vida y la mia
    Ahí está la pared
    que no deja que nos acerquemos
    Esa maldita pared
    yo la voy a romper cualquier dia
    Ya lo verás mi querer
    tú volverás ese día

    Y no puedo besarte
    No puedo abrazarte
    No puedo tocarte
    Ni sentirte mio
    Mio nada más
    Mio nada más, nada más,…

  12. 12 subal 15 maig 2008 a les 18:28

    No he entés el de l’Amparín. Ho sento.

  13. 13 Marcel 15 maig 2008 a les 19:41

    Jo tampoc he entès el de l’Amparín… i el títol hauria de ser “fins al límit de la respiració”.
    La forma és “fins a”, però davant d’adverbis, demostratius i la conjunció que la a cau; fora d’aquests casos no es pot eliminar la a. A més, en designacions de lloc físic podem trobar “fins en” davant de demostratiu.

  14. 14 sílvie 15 maig 2008 a les 21:00

    ESTANT PARINT? NO, ESTEM SOPANT!
    És del meu pare, aquest.

  15. 15 sílvie 15 maig 2008 a les 21:04

    Fins a demà!

  16. 16 ie komori 16 maig 2008 a les 3:38

    - I l’argument extern?
    - Necessito vitamines.

  17. 17 ju 16 maig 2008 a les 8:37

    es la familia pasta?
    si
    esta llarín?

  18. 18 el drac 16 maig 2008 a les 22:05

    De vegades em fa riure pebsar que, tal com el vaig aixecar, podria ensorrar el mur. Tots els que he construït, de fet. Em diverteix trobar-los. Procuro, com a mínim, esquerdar-los. Perquè els de fora em vegin, ni que sigui, un ull.

    Broadway Boogie Woogie pot ser un conte bonic. Per què no.

  19. 19 Thalassa 30 maig 2008 a les 11:14

    Doctor doctor, que me quemé!! Que te que te???

Deixa un comentari