Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
We have to go back!
Vaig a buscar el Sawyer.
qué es un mudo?
una paded.
això queda clar, no?
qué es un cazo?
un zucezo.
tb.
Eieieieiei!
—¿Usted no nada nada?
—Es que no traje traje
(i que em perdoni la senyoreta Rothko)
Festival…!
Jo que havia fet un post trascendent.
Aquest del nada nada sempre ha sigut dels meus favorits.
Més o menys com el de:
-Está Amparin?
-No, estem sopant.
Has vist The Wall? de Pink Floyd… o escoltat el disc (llegint la lletra…)?
Is there anybody out there?
Està Agustín?
Això… és allò del joc del teto?
Com deia el gran Bambino…
Ahí está la pared
que separa tu vida y la mia
Ahí está la pared
que no deja que nos acerquemos
Esa maldita pared
yo la voy a romper cualquier dia
Ya lo verás mi querer
tú volverás ese día
Y no puedo besarte
No puedo abrazarte
No puedo tocarte
Ni sentirte mio
Mio nada más
Mio nada más, nada más,…
No he entés el de l’Amparín. Ho sento.
Jo tampoc he entès el de l’Amparín… i el títol hauria de ser “fins al límit de la respiració”.
La forma és “fins a”, però davant d’adverbis, demostratius i la conjunció que la a cau; fora d’aquests casos no es pot eliminar la a. A més, en designacions de lloc físic podem trobar “fins en” davant de demostratiu.
ESTANT PARINT? NO, ESTEM SOPANT!
És del meu pare, aquest.
Fins a demà!
- I l’argument extern?
- Necessito vitamines.
es la familia pasta?
si
esta llarín?
De vegades em fa riure pebsar que, tal com el vaig aixecar, podria ensorrar el mur. Tots els que he construït, de fet. Em diverteix trobar-los. Procuro, com a mínim, esquerdar-los. Perquè els de fora em vegin, ni que sigui, un ull.
Broadway Boogie Woogie pot ser un conte bonic. Per què no.
Doctor doctor, que me quemé!! Que te que te???