ja que sap que tota la vida
una pedra
donarà pas a una altra pedra
per fer un mur
P. Auster
Hola, paret. Ets tan pesada, sempre aquí. Mur imbècil, insuportable pes, no sé com evitar-te. Però de tant en tant, estúpida, quan no te n’adones, puc parlar a través teu. I ells saben que sóc aquí. Dins.
We have to go back!
Vaig a buscar el Sawyer.
qué es un mudo?
una paded.
això queda clar, no?
qué es un cazo?
un zucezo.
tb.
Eieieieiei!
—¿Usted no nada nada?
—Es que no traje traje
(i que em perdoni la senyoreta Rothko)
Festival…!
Jo que havia fet un post trascendent.
Aquest del nada nada sempre ha sigut dels meus favorits.
Més o menys com el de:
-Está Amparin?
-No, estem sopant.
Has vist The Wall? de Pink Floyd… o escoltat el disc (llegint la lletra…)?
Is there anybody out there?
Està Agustín?
Això… és allò del joc del teto?
Com deia el gran Bambino…
Ahí está la pared
que separa tu vida y la mia
Ahí está la pared
que no deja que nos acerquemos
Esa maldita pared
yo la voy a romper cualquier dia
Ya lo verás mi querer
tú volverás ese día
Y no puedo besarte
No puedo abrazarte
No puedo tocarte
Ni sentirte mio
Mio nada más
Mio nada más, nada más,…
No he entés el de l’Amparín. Ho sento.
Jo tampoc he entès el de l’Amparín… i el títol hauria de ser “fins al límit de la respiració”.
La forma és “fins a”, però davant d’adverbis, demostratius i la conjunció que la a cau; fora d’aquests casos no es pot eliminar la a. A més, en designacions de lloc físic podem trobar “fins en” davant de demostratiu.
ESTANT PARINT? NO, ESTEM SOPANT!
És del meu pare, aquest.
Fins a demà!
- I l’argument extern?
- Necessito vitamines.
es la familia pasta?
si
esta llarín?
De vegades em fa riure pebsar que, tal com el vaig aixecar, podria ensorrar el mur. Tots els que he construït, de fet. Em diverteix trobar-los. Procuro, com a mínim, esquerdar-los. Perquè els de fora em vegin, ni que sigui, un ull.
Broadway Boogie Woogie pot ser un conte bonic. Per què no.
Doctor doctor, que me quemé!! Que te que te???