Cortar este dolor, ¿con qué tijeras?
M. Hernández
He trobat una llibreta del 98. Fullejant-la hi he llegit: La naturalesa pròpia és immutable. M’hi hauria d’estar una mica per saber si encara ara ho segueixo afirmant. La Sílvie de disset anys m’espanta bastant. Vaia sonada. Me’n vaig de rebaixes.
Més que espantar… terror absolut ;-)
Jo amb 21 anys demanava autògrafs a la Rossy de Palma.
L’anar de rebaixes sí que és bastant immutable…
Als disset anys veia el món a través dels ulls de Morrissey. Terriblement afectat… i gens efectista.
Fa 17 anys que tinc 17 anys, que cantava aquell…
Tots hem pensat això alguna vegada, molts encara no ho han deixat de pensar…
Però, temps al temps.
L’únic que agraïsc és haver-me’n adonat que això no és cert, mare meua, quin avanç! xD
Ei, que alguns ja hem tornat de vacances i ens avorrim. No et facis rogar i comença a escriure, va…
Ja va, tontu! Que avui m’he agafat festa.