He vingut per segon cop. T’he esperat dins de casa. La persiana baixada. La tos dels veïns. Deixant que sonés la llamada anónima al fixe. Marxaré només quan no em quedi cap tros de carn perquè em masteguis.
Hola, nosaltres rebem diariament trucades anònimes al fixe que penjen quan responem. La policia diu que l’únic q podem fer és canviar-nos de número i la telefònica que no pot dir-nos qui és qui truca. A algú se li acudeix q fer?
Hola, nosaltres rebem diariament trucades anònimes al fixe que penjen quan responem. La policia diu que l’únic q podem fer és canviar-nos de número i la telefònica que no pot dir-nos qui és qui truca. A algú se li acudeix q fer?
Jo tb en rebo de diàries i no tinc Telefònica. Pf.
Per cert Rubèn, q guai ser el “muso” d’una poetessa, no? Molta responsabilitat?, Se’m nota el pèl d’enveja?, hahaha
Ho porto bé :-) Miro de posar cara d’interessant i mirada profunda… ja se sap, lo típic.
M’agrada especialment l’última frase; genial.
:)
La casa nova o la vella?
La darrera frase no la va dir algun dels supervivents de l’accident d’avió als Andes?