Viajar es inmoral, decía Weininger mientras viajaba.
C. Magris
El vent corre en sentit contrari al meu serrell, que avui he pentinat de costat, i això m’impedeix concentrar en la primera pàgina del Magris. I després, al tren, el noi que parla per telèfon. Al metro decideixo passar-me a l’ipod, i aleshores entra l’acordeonista a tot drap. Només se m’acudeix posar els ulls en blanc. La casa està a les fosques. Fa menys calor.
Quan arribareu a Berlin? Jo, demà, tot i que ara ja hi sóc.
Com que demà però ara ja hi ets? :-/
Nosaltres venim divendres!
No ens vam creuar?
Hola! Ja hi era perquè en tenia tantes ganes que em sentia allà. Vam arribar a Berlin el 13, i el 25 aterràvem a Barcelona. 12 dies de somni!
Crec que no ens vam creuar, tot i que si estàveu allotjats a la Friedrichstr. és molt possible, perquè pràcticament cada dia hi passàvem per anar a buscar el 29 que ens duia a Kreuzberg. Hagués estat bé trobar-vos, així de cop.
Espero que hagueu disfrutat molt!
Petons,
Judit