El poeta no se parece a Aquiles o a Diomedes, que se enfurecen en el carro de guerra, sino más bien a Ulises, que sabe que no es nadie.
C. Magris
Són els llibres que estan tan per sobre, els que m’agraden. Dels que no entenc la meitat de les frases però que de sobte fan plorar o fan desitjar amb total obsessió l’adquisició d’un llapis. He anat a recollir les ulleres. He anat a demanar el preu d’unes làmpades* de sostre.
*Odio làmpada, però és així com es diu.
**Ja semblo el Productes, fent anotacions a peu de post.
M’agraden les frases que comencen per “He anat”. Jo no vaig mai enlloc.
Que mentida. Però la frase és guai.
“Desitjar amb total obsessió l’adquisició d’un llapis”, això em passa sovint. Fa dues nits. Bones vacances-
A mi m’agrada més “llum de sostre”, així t’estalvies de demanar el preu d’unes “làmpades”.
…mmhh, doncs m’agrada aquest, notes a peu incloses.
ahir se’m van trencar les ulleres, m’agraden les teves!
i a mi que me les han robat, ni sé quan ni on. és que no sé fer el turista.
bon berlin, in
“Llum de sostre” és adorable comparat amb “làmpada”. Me l’apunto!
Doncs m’han sortit bé de preu eh. Juas juas. Estava farta del rosa xicle d’abans.
Una làmpada ez allò que ez penja del zoztre, no?
Curiós. Parlava l’altre dia de la lletjor de la paraula làmpada. Jo em sento com tonta dient-la. Llum de sostre, llum de taula, llum divina…. molt millor. On vas a parar!
O llum genital. Perdó… zenital.
Làmpara, siusplau, làmpara.
I que els donin a tots pel sac, tanta puresa.
No m’agrada làmpada encara que el diccionari l’empari.
Doncs a cagar làmpada, hombre ya!
I per què no simplement “llum”?
No és més poètica la frase “vaig a comprar un llum” que “vaig a comprar una làmpada”? Sobretot quan tots estem com un… llum!