Me’n vaig però no com qui s’escapa. Marxo al país de les tres bés. Marxo a despertar-me i desconèixer el llit de l’hotel a l’obrir els ulls sense ni temps de reaccionar, marxo a no contestar cap trucada. I potser trobaré algú que seré jo esperant-me des de fa molt. Com qui llegeix el Talmud. Com qui es busca al google. Ja m’he tallat el serrell ben recte, també les ungles i he fet el necesser amb el sabó de cabell, el sabó de cos, les pinces, l’ibuprofeno.
Foto:ip
Doncs …no se m’acut cap país amb tres bés, santa ignorància.
I mira, també preparo un viatget, el meu a suècia, i em cal omplir el necesser, però potser hi afegeixo algn diazepan que d’altre per l’avió…Nfi…
El meu talmud és saber-me una mica Woody…suposo
Bon voyage!
Mira, un helicòpter!
A mi les bés em fan pensar en Andorra, per allò del “bueno, bonito y barato”. Però no aneu a comprar sucre, oi?
Bach, Beethoven, Brahms!
Jaja. Anomenar els països així. Coses de músics tontos.
:-)
Músics despentinats….
Bach no gaire, potser sota la perruca.