Sé que tú amas la nada.
C. Magris
El silenci profund del pati de la casa patriarcal (només torbat per les nenes veïnes que canten histèriques entre els arbres) m’acull, mentre espero el racó de món que em pertany on seguir llegint, bevent te i on col·locar el petit bust de Brahms comprat a Friedrichstrasse o el tentempié kitsch de colors de la botiga de la Hamburger Bahnhof. Ni bambes ni roba trendy. I per cert, pel què fa a Magris, permeteu-me, siusplau, que per uns dies no citi a ningú més.
Per mi pots citar-lo sempre.
Ho sospitava.
És que Magris és molt Magris. I el Danubi és més que un llibre o un riu.