Dissabte matí el barri estava mort i alhora tan viu que semblava impossible no plorar mentre caminaves direcció a comprar els croissants. Dos de xocolata i dos normals. Esmorzars cars de ciutat per menjar tirat sobre uns coixins a terra. Hi ha coses massa boniques per resistir-les sense cridar. I Vila-matas nous a la lleixa de la llibreria encara invisible. Dóna’m els punts que em toquen, simpàtica caixera, que vull les tovalloles. Només accepta efectiu. Sóc tan feliç, quan no penso que demà sortiré que serà fosc.
m’encanta aqueta làmpara encara tancada a la caixa, la teniu en vermell, negre o daurada?
i el paviment és preciós!
Transparent! (proximamente fotos)
:-)
Mira…. la làmpaDa. Mmmmm……per cert…. ¿has ficat dins la caixa una tauleta parada amb dos gots de cocacola (amb taronjada) i coses per picar???? ¿O sóc jo que he vist visions? Ah! quin setembre més hipnòtic.
Jaja. La foto era borrosa i marejava. Bé, aquesta també una mica.
Perdó pel mareig…
I feia entrar la gana… també.
¿qué vila-matas? ¿volubles?
a mi me da un poco de pereza este, la verdad.
¿habéis acabado ya el de auster?, no conozco a nadie más que tuviera intención de leerlo y ansío comentar y curiosear comentarios.
el paviment és preciós. si.
Encara no l’he començat! Pots deixar la teva opinió aquí.
:-)
Només eren unes patates sabor jamon.
Així no eren patates “cheese & onion”? Falta!
Hòstia, aquest mosaic modernista del terra, les parets, el balcó… tot s’assembla sospitosament al pis on visc jo… Gràcia?
Hm, eixample esquerre.
Però potser van comprar les mateixes rajoles.
ostres, tu també? el plàstic rodeja els nostres cossos…
http://www.flickr.com/photos/procsilas/105195234/
salutacions
procsilas