He tancat totes les caixes. Ja només queda trucar al camió. Però la tarda blanca i suïcida, tan brutalment estúpida i solitària, em sembla una condemna a seguir sempre així, amb el dni caducat i sense casa. La roba d’hivern encara pica, l’he ordenat. És una manera com una altra d’estar-me aquí esperant.



Al parecer Vila-Matas se compenetra mejor con González-Foerster que con Sophie Calle. No sé que habrá pasado con esta, a mi ya me gusta.
“En las instalaciones de González-Foerster me fascina cómo conecta literatura y ciudades, películas y hoteles, arquitectura y abismos, geografías mentales y citas de autores, construyendo una cultura apocalíptica de la cita literaria, como en la instalación en la Tate que inaugura este mes y en la que colaboro. Nos compenetramos muy bien. Mejor que con Sophie Calle, desde luego.”
Cuando comencé a vivir en la casa en la que lo hago actualmente hice unas fotos iguales, pero mucho menos vertiginosas.
Será que fue una tarde blanca pero no suicida.
He subido algunas al abandonado blog.
Take care of yourself.
La Calle és més austeriana que no pas vila-matasiana. De l’Auster que escrivia sense pressa, esclar.
que fort… jo quan he llegit el títol Sophie Calle al google reader també he pensat amb l’Auster, però sense cap criteri perquè la Sophie no la conec… Buscant buscant he trobat que s’havia inspirat en ella per crear un personatge a Leviatan, però d’aquí a que l’hagi pogut relacionar hi va un tros… misteris…
Sí que es más austeriana, pero su presencia en Exploradores del abismo fue la parte que más me gustó del libro. No sé, ese “desde luego” suena a conflicto. Pero tampoco es que me importe.
Res de conflicte! Només era una forma de dir que veig la Calle més propera a Auster que a Vila-Matas. Quan sona “Calle”… a continuació sempre em ve al cap “Auster”.Primer, com ha dit el tonitofa, per la Maria de “Leviathan”, de quan l’Auster escrivia sense pressa. Segon per la col·laboració entre els dos a “Double Game” i “Gotham Handbook”.
baixa l’objectiu i retrata els espais buits abans de la invasió, crec que aquest cap de setmana tothom ha tocat llana, encara que sigui només ordenant.
Si has marxat a fer de Rita Malú podries haver avisat. Records a en Fernandu.
Jo creia que ja havies fet la mudança… quin pal!
Doncs no… Falta una miqueta. Quan arribi el llit.
No he marxat. M’he evaporat. Però ara torno.