Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
Al parecer Vila-Matas se compenetra mejor con González-Foerster que con Sophie Calle. No sé que habrá pasado con esta, a mi ya me gusta.
“En las instalaciones de González-Foerster me fascina cómo conecta literatura y ciudades, películas y hoteles, arquitectura y abismos, geografías mentales y citas de autores, construyendo una cultura apocalíptica de la cita literaria, como en la instalación en la Tate que inaugura este mes y en la que colaboro. Nos compenetramos muy bien. Mejor que con Sophie Calle, desde luego.”
Cuando comencé a vivir en la casa en la que lo hago actualmente hice unas fotos iguales, pero mucho menos vertiginosas.
Será que fue una tarde blanca pero no suicida.
He subido algunas al abandonado blog.
Take care of yourself.
La Calle és més austeriana que no pas vila-matasiana. De l’Auster que escrivia sense pressa, esclar.
que fort… jo quan he llegit el títol Sophie Calle al google reader també he pensat amb l’Auster, però sense cap criteri perquè la Sophie no la conec… Buscant buscant he trobat que s’havia inspirat en ella per crear un personatge a Leviatan, però d’aquí a que l’hagi pogut relacionar hi va un tros… misteris…
Sí que es más austeriana, pero su presencia en Exploradores del abismo fue la parte que más me gustó del libro. No sé, ese “desde luego” suena a conflicto. Pero tampoco es que me importe.
Res de conflicte! Només era una forma de dir que veig la Calle més propera a Auster que a Vila-Matas. Quan sona “Calle”… a continuació sempre em ve al cap “Auster”.Primer, com ha dit el tonitofa, per la Maria de “Leviathan”, de quan l’Auster escrivia sense pressa. Segon per la col·laboració entre els dos a “Double Game” i “Gotham Handbook”.
baixa l’objectiu i retrata els espais buits abans de la invasió, crec que aquest cap de setmana tothom ha tocat llana, encara que sigui només ordenant.
Si has marxat a fer de Rita Malú podries haver avisat. Records a en Fernandu.
Jo creia que ja havies fet la mudança… quin pal!
Doncs no… Falta una miqueta. Quan arribi el llit.
No he marxat. M’he evaporat. Però ara torno.