La meva mare riu quan li dic que em retiro de la meva gran carrera de llegidora de poemes en veu alta. Diu que em passo la vida retirant-me. Pianisme, rapsòdies. Sempre acabo enyorant el callar.
Caldrà esperar els teus nous “silencis avió” i excesos de sensatesa. Lo greu seria retirar-se de la paraula escrita -i tot allò que aconsegueix callar-.
No et retiris, dona, no et retiris.
Ostres… sembles estar dalt d’un núvol!
Sembles mussitar “silence is sexy… so sexy… so silence…” dels Einstürzende Neubauten.
Així no hi haurà “Helicòpter II”?
jajaja
Un núvol Berlinès.
Que no em retiro de la lletra, només de la parla.
espera’t a fer-ho fins després de la Kinzena,
després pots convertir-te en un èmul de Bartleby …
Caldrà esperar els teus nous “silencis avió” i excesos de sensatesa. Lo greu seria retirar-se de la paraula escrita -i tot allò que aconsegueix callar-.
uis, aquesta tríada de fotos farà parlar mudament a algun observador.jo dic que em treuré el serrell i sempre acabo retallant…
jo també acabo sempre igual. ahir em vaig passat molt amb les tisores. però és que tinc molt front (cartón cartón cartón).