Cualquier dosis de conciencia es una enfermedad.
F. M. Dostoievski
A la vida se l’ha d’ignorar, fer veure que no la veus. O si no triturar-la, saltar sobre ella, matxacar-la fins deixar-la inconscient. Això és el que he pensat durant la retenció aquest matí. Per altra banda, ja tinc l’home a les fosques. Primera decepció: el títol en català no em commou, hagués preferit la paraula foscor (per això he comprat el d’Anagrama. Vale no (que diria el Forns), l’he comprat perquè mola més i punt). Segona decepció: què vergonyós el tamany de la lletra i els marges indignants de quatre dits a cada costat de la pàgina. Ai, senyor. Tenia vuit euros acumulats així que Memorias del subsuelo m’ha sortit gratis. I així ningú pot dir que aquest estiu he oblidat les meves falses i fredes arrels.
Ya, en realitat no trucava.
