Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
De fet, diria que ho vaig preguntar: John Cage està viu?
Rubèn, no siguis rompicoglioni: tu vas dir, literalment; “John Cage està viu”.
És veritat pavo, vaia manera de tirar-me per terra el post. A més, vas dir que estava viu, rollo afirmació, ara no em facis luz de gas.
Gràcies Su.
Cert, cert. En què estaria jo pensant?
Ah vale.
Rompicoglioni… mitica parola!
Feia tant de temps que no la sentia… o llegia.
De fet, tampoc no està herrat… i si no, en el rollo del sound art, no sento parlar de ningú més
molts i molts més.
un que m’agrada molt, en carsten nicolai, per si voleu fer un cop d’ull.
john cage està viu, a castelló. l’any que vé també ho estará, em sembla. al macba.
mentres tant, sona microphones in the trees :)
a mi em preocupa la barreja sopar i dodecafonisme!
Menjar formatge, davant un jutge, és un atenuant. No podrem saber mai si en realitat et va fer la pregunta o va ser una afirmació. És el que passa quan es parla amb la boca plena, tot es confús i boirós…. De totes maneres, fes les samarretes, és una bona idea…
Jajaja. A vegades parlem de coses normals com per exemple de “què tal la feina avui?”
Ho va afirmar ho va afirmar ho va afirmar…
Mmm… per cert. Això és un Sol LeWitt, no?