Imagino que la neu ataca la casa. I que m’hi quedo a dins, arranjant cançons de nadal per a dos pianos, un saxo i quatre violins. Que no he de sortir-ne mai més. I que l’aigua glaçada es va desfent i que aviat les coses suren.
Cerca
Col.lecció
- gener 2012 (2)
- novembre 2011 (1)
- octubre 2011 (1)
- agost 2011 (1)
- juliol 2011 (2)
- juny 2011 (2)
- maig 2011 (2)
- abril 2011 (3)
- març 2011 (3)
- febrer 2011 (3)
- gener 2011 (5)
- desembre 2010 (5)
- novembre 2010 (3)
- octubre 2010 (5)
- setembre 2010 (3)
- agost 2010 (10)
- juliol 2010 (11)
- juny 2010 (7)
- maig 2010 (9)
- abril 2010 (10)
- març 2010 (4)
- febrer 2010 (6)
- gener 2010 (7)
- desembre 2009 (5)
- novembre 2009 (5)
- octubre 2009 (7)
- setembre 2009 (2)
- agost 2009 (11)
- juliol 2009 (8)
- juny 2009 (6)
- maig 2009 (5)
- abril 2009 (5)
- març 2009 (7)
- febrer 2009 (9)
- gener 2009 (13)
- desembre 2008 (7)
- novembre 2008 (8)
- octubre 2008 (9)
- setembre 2008 (12)
- agost 2008 (13)
- juliol 2008 (13)
- juny 2008 (16)
- maig 2008 (17)
- abril 2008 (16)
- març 2008 (15)
- febrer 2008 (15)
- gener 2008 (18)
- desembre 2007 (16)
- novembre 2007 (20)
- octubre 2007 (16)
- setembre 2007 (11)
- agost 2007 (17)
- juliol 2007 (17)
- juny 2007 (23)
- maig 2007 (27)
- abril 2007 (29)
- març 2007 (33)
- febrer 2007 (30)
- gener 2007 (36)
- desembre 2006 (28)
- novembre 2006 (33)
- octubre 2006 (27)
- setembre 2006 (33)
- agost 2006 (22)
- juliol 2006 (30)
- juny 2006 (28)
- maig 2006 (35)
- abril 2006 (35)
- març 2006 (40)
- febrer 2006 (43)
- gener 2006 (57)
- desembre 2005 (47)
- novembre 2005 (65)
- octubre 2005 (50)
- setembre 2005 (45)
- agost 2005 (32)
- juliol 2005 (27)
- juny 2005 (3)
- maig 2005 (30)
- abril 2005 (16)
- març 2005 (10)
Altres Sales
- A la contra
- Albert Forns
- an (tavia) na
- Askatasuna
- Atlas autodidacta
- Àlbum De Retalls
- Última ronda
- Cal Seixanta
- Cibernauta Joan
- Cinc mil dòlars
- Corredor perezoso
- Corto y Pego
- De paper de fil
- Diamonds On The Ins…
- Diari Mef
- Eilamoon
- El blog d’en Pedrals
- El calaix de les paraules
- El Llibreter
- Enrique Vila-Matas
- Entomofília
- Espais Tacats
- Estoy Cansado
- Fang
- Flaneuse
- Foc Blau
- Formaire
- Good Girls go to Heaven
- Guillemdefak
- Hasta siempre Elena
- Hotel Fraternitat
- Impromptu de Ohio
- Jauss
- Jazz al Nero
- L’Ascensor…
- L’Atlàntida
- L’ull dàlmata
- La Cova del Drac
- La fàbrica de silencis
- La llumenera de NY
- La Segona Perifèria
- Labreu Edicions
- Les beceroles…
- Llibròfags
- Maivista
- Metahipertextualidad
- No caic, em tiro
- No sé si sóc
- O-teArai
- O.r.i.n.a.l
- Palumbus Columbus
- Per-Versos
- Procsilas
- Prodigis del 2.0
- Productes de Neteja
- Roi
- Rosebud
- sOnablOc
- Sopa De Poetes
- Subtítols
- Tens un racó…
- The Blot
- Toni Tofa
- Totalmente A Favor
- Tremebundo
- Tsujinori
- Urpinell
- Vertical
- Without Narration
Botiga
Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Salutacions. Et volia preguntar com ho vas fer, per aguantar tota la carrera de Pedagogia. Només per recordar que fer-ho és possible.
Diuen que hi ha Rothkos a la Fundació Miró.
Que vagi molt bé.
Jajaja. Hola Drac. Bona pregunta. De fet, encara no he acabat, i no puc assegurar que sigui possible… Aquest any m’escapo a la facultat de lletres a desfogar-me.
Ho sé lo dels Rothkos! Pujaré a la muntanya un dia d’aquests.
Imagineu, doncs, el paradís?
Exceptuant lo d’arranjar cançonetes, sí.
nomès hi ha un rothko a la muntanya!
A la Fundació Miró, exposició temporal “Modernisme americà”. Un Rothko modest, però dels que més m’agraden: de l’època tardana de maduresa, és a dir, de quan pintava amb colors ja més apagats. Hi ha un “Maroon and brown” del 1958. La resta de l’exposició, ves…, un recorregut per sobre al modernisme americà. Recomano la secció de fotografies, però bàsicament vaig estar davant del Rothko, amb un noi desconegut a qui també semblava que removia per dintre (ens trobàvem tota l’estona).
Vull una exposició sencera de Rothkos a Barcelona. No pot ser tan difícil! O, com a mínim, que en duguin tres o quatre!
Jo he començat a estudiar a lletres. Combino les dues carreres, però em temo que em faltarà voluntat per acabar Pedagogia.
La setmana que ve s’ocupa, per cert, Ciències de l’Educació. Seré molt feliç perquè haurà acabat la de Filosofia i Lletres i podré tornar a fer classe.
Salutacions
S’haurà acabat l’ocupació de Filosofia i Lletres, s’entén.
Com a mínim a Filosofia faig servir el cervell.
Recordo que fa uns 8 anys hi va haver una exposició només de Rohkos a la Fundació Miró.
Perdó… Rothkos! Fotuts teclats…
Jo fa uns anys vaig nar a la del Guggenheim. quina plorera….. també té algo de simbòlic haver de viatjar per trobar-los.
si des de la finestra veus postes de sol com aquestes, mentre el terra està nevat… les cançons són la menor preocupació. Jo també estaria al paradís
Suposo que seria com anar ara a Londres, no? O poder anar algun dia a la “Rothko Chapel” i simplement sentir com tot aquell espai t’absorbeix… fins desaparèixer.
Mentrestant em conformo escoltant, a les fosques, les cinc peces que Morton Feldman va composar per aquell espai.