Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
És que ja ho deies que era bo!!!
El meu ordinador és diu Domestika i no es queixa, a vegades fins i tot produeix bons arxius!
Als nois cutres (perdó) de la porta, la meves àvies tirarien aigua calenta, tot i que no és una solució gaire “visc a Barcelona!”
Ale, bon 2009!
Doncs el Seymour, que és el meu portàtil, farà un any que, sense avisar, se’n va anar de vacances.
I quan va tornar resulta que havia perdut gran part de l’equipatge. Entre altres coses, un munt de fotos.
Què hi farem… FLUXUS!
Touré GRAN CAPITÀ… Yaya!
L’opció de l’aigua la tinc present però des d’un quart és difícil fer punteria. No els aguanto.
També he perdut les fotos, també. D’aquí a que n’hagi posat una d’uns tiets llunyans meus.
Yaya davanter ja!
Guardaràs un ou podrit? crec que tècnicament és complicat.
Ah si? jaja. Doncs no sé, globus d’aigua amb farina dins? Jo només vull que callin.
Pipí.
És que després fa pudor el carrer.
Potser el teu tiet llunyà de la dreta els hi llançaria una ampolla de vodka… buida, esclar.
Finalment hem optat per comprar taps. Què poc gamberro.
Jo tinc com amic del Facebook a en Toni Soprano, si vols li encarrego un feineta. Tu diràs.
A l’edat mitjana tiraven oli bullent però no ho aconsello perquè deixa la façana llefiscosa.
No….. taps a les orelles no! Hi havia un article al diari que deia que són molt perjudicials. Tira coses que semblin el que no són però que ells es pensin que ho són i els hi facin sortir “panses” de fàstic….. una mica de laboratori casolà, barreges, investigació… I+D a la fi.
Jolines. No em deixeu fer res… Doncs provaré allò del vinagre amb colacao, sal, sorra… crec que era així. Quimicefa!
Panses i figues.
Els Reis encara porten el Quimicefa? I l’Scatron? Sort que s’ha acabat el Nadal… així aparquem la nostàlgia fins l’any que ve.