Feed per l'entrada Trackback
  1. 1 J
    21 / gener / 2009

    Cafeïna droga dura, droga fina.

  2. 2 Paluego
    22 / gener / 2009

    A mi també m’ha eixit un mussol. He entrat al bloc expressament per dir-t’ho. Com que a tu te’n va eixir un fa poc… La veritat és que m’he sentit identificat en moltes més coses en aquest bloc, però el mussol és com més humà, et fa sentir més miserable, no? Uneix. Jo l’any passat per aquestes dates ja en vaig tindre un, deuen ser els examens…

    El teu llibre també mola, però això ja ho hauràs sentit massa voltes. El millor és que, segons la meua experiència personal (és a dir, l’ordre en el qual vaig descobrir la teua obra) eres una blogger amb llibre i no una escriptora amb bloc. No puc argumentar el que acabe de dir. Això sí, va tardar a arribar-me a València.

    No crec que et comente mai més, però t’aniré llegint sempre i quan el meu FeedReader funcione com cal. Una llàstima perquè el disseny està xulo. Les meues felicitacions al Productes, que també el llig (“llig” com a primera persona del singular del present d’indicatiu en la meua varietat dialectal).

    És supertrist que un comentari d’un desconegut siga 4 o 5 vegades més llarg que el post comentat en qüestió. Súpertrist per part del comentarista, és clar. M’és igual, estic borratxo de llibre i apunts i veig malament d’un ull.

    Vaja bé.

  3. 3 Rubèn
    22 / gener / 2009

    Tots els comentaris haurien de ser més llargs que aquests posts. No és la mida del text de qualsevol “Analice el texto y comente y destaque sus figuras literarias” sempre més llarg que allò que és analitzat?

    És una escriptora amb blog.

  4. 4 Sílvie
    22 / gener / 2009

    En primer lloc, Paluego (gran nom), de supertrist res, més aviat és molt simbòlic i antiminimal que el comentari sigui més llarg (i més interessant) que el post comentat. Ja no vindràs més? Què apocalíptic!
    Tema mussol: em van donar una crema a la farmàcia que amb dos dies va matar el mussol. això sí, te l’has de ficar dins l’ull, és un fàstic. I sí, és humiliant. No em puc posar les lentilles, i les ulleres s’empastifen de pomada tota l’estona i bé, ja ho deus saber.
    Res, que gracias por venir.

    Rubèn, lo de la paella bruta no era cap figura literària, no t’emocionis. Era tal qual la crua realitat. Quan dius que tornes? jajaja

  5. 5 Rubèn
    22 / gener / 2009

    Jaja.

Deixa un comentari