Sucios, pero funcionan.
No em preocupa si té sentit o no. Quina mena d’inspiració es pot tenir amb aquestes lectures, amb aquesta vida. Fa una calor assassina. L’avet, una torre elèctrica. La dona ha fet bé l’estop, ha mirat dues vegades a dreta i esquerra. La pròpia respiració m’estranya, però després m’adono que no sóc jo sinó un grup de gent que parla allà lluny. M’he dit que millor escriure sense parar, que en algun moment ja sortirà alguna cosa. D’aquí una estona interrupció. Prou sol. Després vindré a buscar-te, entrarem a casa i la llum groga ens recordarà tot el que va passar abans d’això. Hi ha un arbre sec prop del cotxe. El forat que l’atravessa sembla una boca. En qualsevol moment parlarà. Vols dir que hi ha coses a dir? Em sembla que més aviat és una distracció. Una casa en venta. De tant en tant, el vent és una espècia de treva. M’encanten les coses brillants. Què hi puc fer? Les llum de la ciutat vistes a una certa alçada, els intermitents, els vestits amb lluentons. No està mal posar-se a comptar els arbres del passeig, si encara no és l’hora. És el que pots fer. Les fulles verdes empenyen, insisteixen en treure el cap. És de dia, no plou ni es preveu cap fuita de gas. Si tingués un gos, seria el moment de passejar-lo, de buscar trossets d’ombra on parar i dir-li corre!. No és l’hora, no. El nen del cotxet és com la fulla. Esperes la meva trucada estic a baix i esperar l’ascensor i parlar amb el mirall abans que amb mi. Una mena d’assaig. I després sí, després hola. Carícia. Escriure sense parar durant hores. Alguna cosa bona se t’ha d’ocórrer. Dos ciclistes amb casc s’allunyen. No sé què en podré aprofitar d’això. A la casa en venta hi ha algú. Esperaràs l’ascensor, baixaràs i aleshores sí, hola. Carícia. Puc omplir tota la llibreta, si vull. Després buscar què pot ser rescatat. Un altre cop la treva fresca de l’aire. Un soroll d’avió, però no el veig. Hi ha disset arbres en total. Alguns fràgils, amb el tronc prim, potser encara han de créixer. Jo què sé. No sé res sobre arbres. Hola. Carícia. La dona ha mirat dos cops a dreta i esquerra. Més enllà, un avet. A prop, la torre elèctrica. La fulla verda empeny per sortir. Gairebé és l’hora. He escrit tot el que he pogut.
