No em puc creure aquesta claror. A banda i banda, el paisatge és verd i una mica lila. I pensar que l’única planta de casa ja ha mort. A la tapa del cedé de Mendelssohn hi ha un mirador encarat al mar. La barana era blanca però ara la cobreix el rovell. I pensar que l’únic mar de casa. I pensar que no hi ha mar possible dins de casa, ni pins ni baranes ni un xiringuito on poder dinar descalç.
M’han robat la sala per la reunió de demà. He dinat dues barritas sustitutivas. Dos barritas = una comida. He pensat una estona en quina roba em posarien si em morís, en si la triaria el Rubèn confós i sol davant el meu armari. Per culpa teva Joan Miquel si atropello a algú potser ni me n’adono.
El te està a la tassa des d’ahir. Està fred. Fot fàstic. He sortit de casa un moment, després de dos dies, m’he menjat un gelat de vuit euros. No sóc gaire amant del gènere simfònic. Sóc més de quintets, de quartets, de pianos. No és que estigui trista, és que no m’ho imaginava així, pensava que veuria el mar, la platja, que tindria fred i que em posaria un jersei d’hivern dels que ja estaven guardats a la caixa. Variació 10 a 1 Clav. Fughetta.
Te’n recordes del pou per on volies tirar-te? Ara hi han posat una tapa. L’herba té un color metal·litzat, per culpa dels núvols rèmora que s’hi aboquen. Les flors són altes, m’arriben als genolls. Te’n recordes del riu? Ara està sec.
He de fer un pastís, posar-hi plomes i una caseta de xocolata hansel i gretel total al mig. Planifiquem un viatge al sud per d’aquí molt.
