El te està a la tassa des d’ahir. Està fred. Fot fàstic. He sortit de casa un moment, després de dos dies, m’he menjat un gelat de vuit euros. No sóc gaire amant del gènere simfònic. Sóc més de quintets, de quartets, de pianos. No és que estigui trista, és que no m’ho imaginava així, pensava que veuria el mar, la platja, que tindria fred i que em posaria un jersei d’hivern dels que ja estaven guardats a la caixa. Variació 10 a 1 Clav. Fughetta.
Te fred, gelat de 8 euros… crec que aquest post descriu també gran part de la meva realitat… No és que estigui trista…
Musicalment no hi ha res com un bon quartet. A excepció de qualsevol simfonia dirigida per Claudio Abbado.