M’han robat la sala per la reunió de demà. He dinat dues barritas sustitutivas. Dos barritas = una comida. He pensat una estona en quina roba em posarien si em morís, en si la triaria el Rubèn confós i sol davant el meu armari. Per culpa teva Joan Miquel si atropello a algú potser ni me n’adono.
Doncs botes Cottoniers, texans i un jersei negre o…
i el piano?
Si s’ha de fotre el piano al taüt, més li hagués valgut ser flautista… o tocar l’harmònica.
i un taüt-piano? ja se sap… en temps de crisi a reciclar!
una ambició molt egipcia aquesta de triar amb què t’enterraran, d’acompanyament millor una partitura.quin gust té el dinar quan no és dinar?
Per com s’infla a la panxa, a pa èlfic o mongeta màgica.
Algú ha estat mirant Six Feet Under últimament?
Una gran sèrie. Pensant en tot això que dieu em ve al cap algo de color rosa estrident. Potser unes flors… M’imagino algo bonic i trist que no sabria explicar…
Tomba-piano mola, però la posse allà dins seria una mica rara o si no em puc posar tipu posició fetal.
Ester: el gust és un fàstic total, és tou i es fa una pasta a la boca. però no tinc temps de fer dinars últimament….
jo no sé quina sèrie és
:(
És la sèrie aquella mítica d’una família que porta una funerària. Molt, molt, molt recomanable. Es va acabar fa uns anys, té 5 temporades. En castellà la van traduir com “A dos metros bajo tierra”. La feien molt tard per les nits a La 2.
Bé, si t’has menjat dues barretes pastoses i t’han d’enterrar, doncs … que et vesteixin amb un bikini expressió-mínima, així lluiràs el que prometen les barretes…..