No em puc creure aquesta claror. A banda i banda, el paisatge és verd i una mica lila. I pensar que l’única planta de casa ja ha mort. A la tapa del cedé de Mendelssohn hi ha un mirador encarat al mar. La barana era blanca però ara la cobreix el rovell. I pensar que l’únic mar de casa. I pensar que no hi ha mar possible dins de casa, ni pins ni baranes ni un xiringuito on poder dinar descalç.
la làmina de rothko de casa també està recolzada la paret i suscita sempre la mateixa pregunta: per què no el penges?
És que odio els forats a les parets! Quan inventaran alguna cosa que permeti col·locar coses a la paret sense forats?
Gancho largo Colis. Para colgar cuadros, adornos, etc. en paredes de hormigón, ladrillo, madera,… Sin taladrar. Sin desconchados. Sin riesgos. A totes les ferreteries Cofac.
merda, jo anava a dir blutac….
Veig aquest Rothko reproduït en gran escala a aquella paret vermella de ca vostra. Llavors ja no seria una paret sinó “un mirador encarat al mar”.
Us tenim que ensenyar el “no más clavos!”.