Visc aïllat, molt lluny de la literatura. Com vols que escrigui. Invitacions diàries, gent que encara insisteix. Males excuses. Només per quedar-me en aquesta habitació pintant amb un llapis taronja fluorescent comprat al Pergamon Museum. En vaig comprar uns quants, però després no els vaig regalar. He sortit al balcó. Ha sigut com anar a fer un volt.
Paraula de Brahms.
Ara he recordat que en no-sé-quin llibre vaig topar-me amb una caricatura d’època on sortia un Brahms tan dandy com aquest, i també molt alt, contraposat a un Bruckner absolutament pastoral, i molt baixet. Tot i que diria que, en qüestió d’altures, la realitat era a l’inrevés.
No hi ha res com escoltar les sonates per cello interpretades pel Barenboim i la du Pré… per retrobar el teu odradek particular.