i, més enllà, l’aire blau i fondo, que és fals
i no és enlloc, i que és infinit.
Ph. Larkin
Si no hi hagués gent, si la ciutat fos morta, potser sí que es podria equiparar a algun paradís. Entro a buscar un jersei. Ja no és de dia, més aviat un vespre taronja. Aviat no podrem llegir. El núvol gris. La silueta de la muntanya.
Ayer todo era más bello
la música en los árboles
el viento en el pelo
y en tus manos tendidas
el sol
A. Kristof
no citaré res, ahir liquidava dipòsits just davant el teu balcó…
No és Ph. Larkin (doctor en filologia?), és Philip Larkin!