Més nits de cervell en blanc. Les dreceres i tot el que és lluny. La calor assassina. L’acumulació d’embolcalls de galetes. Puc viure de pàgines de llibreta un temps fins que el cabell m’arribi als peus i les camises que pengen als poms de les portes s’assequin. Però i després? M’he quedat sorda o és que el silenci és realment tan inhumà? Acabar un text amb una pregunta és vergonyós literalment parlant.
El silenci és antinatura. Com la renovació de la flora bacteriana dels budells amb l’actimel.
Com m’agrada l’antinatura.
(He fet un silogisme?)
(merda no volia acabar amb pregunta…)
(si està entre parèntesi són pensaments no escrits, per tant no puntuables literàriament)
Si el que està entre parèntesi no és puntuable, el meu blog tendeix a zero.
Me’n vaig uns dies a Varsòvia, tu que hi has estat, què em recomanes? Algun altre lloc de Polònia que recomanaries?
Un lloc com Cracòvia i un enlloc com Auschwitz.
precisament volia evitar cracòvia i auschwitz.
potser gdansk?
Doncs jo no evitaria Cracòvia, aniria a veure les estrelles de l’església de Santa Maria un altre cop.
Gdansk sí! Hi vaig estar només un dia, però des de les set del matí que ens hi va deixar el tren. Estava tot desert i vam esmorzar davant el riu al costat d’uns mariners vestits de blanc. Després s’anima bastant rollo turisme però jo crec que val la pena.
A Auschwitz ens va ploure.
A Auschwitz hi hauria de ploure sempre. I també en altres enllocs com Sachsenhausen, Buchenwald… i Terezín.