Si llegeixo Faulkner sense parar, un milió d’hores, tots els dies de totes les setmanes, si esmorzo dino i sopo Faulkner, potser escriuré com ell, viuré com ell, posaré els signes de puntuació a l’olla plena d’arròs, dormiré dalt d’un arbre perenne en una cabana de fusta fosca i termites, parlaré sola i, el més greu, sentiré la resposta provinent dels cèrvols. Els cent cinquanta-mil nopresentats em fan baixar la nota mitjana a l’expedient acadèmic. A la casa del davant plou. D’aquí una estona me’n vaig a veure el Felip, que és un amic meu que omple llibretes, hi enganxa de tot menys xiclets.
Què em recomanes, de Faulkner?
silvie, que t’has perdut pel camí? el van presentar dient que era el poeta alabatrenc més moreno moreno de tots
tonto qui ho llegeixi