La gent que viatja en tren amb llibres folrats en paper de diari. Què els hi passa? Suposo que s’irriten pensant que algú els pot travessar la ment. Impossible saber qui són. O els que transporten fundes de violoncel. Com saps que a dins no hi duen aigua de mar o aire d’algun lloc on ara és hivern? Avanço cap a casa, intentant acceptar el cabell més mal tallat de la història. Per la noia perruquera només vaig ser mitja hora lectiva, però jo he de passar tot un estiu amb el cabell més mal tallat de la història interplanetària. Quin suplici. No m’ho mereixo. No em mereixo haver de presentar-me així davant el món. Jo que lluito incansablement per evitar la infelicitat dels altres. Injustícia. Els haurien de tancar la perruqueria. Que es convertís en una sala fosca i plena de rates. Un lloc d’aquells on no se sent res més que una gota d’aigua contaminada i groga que es desploma de tant en tant.
Els que transportem fundes de violoncel normalment hi portem un violoncel a dins, amb el seu arquet i alguna que altra partitura.
Potser a Sicília hi porten altres coses… com perruqueres incompetents!
;-)
No hi porteu un pernil?
:-)
Els, ens, suen les mans.
a mí, així a simple vista, m’agrada el teu nou pentinat :P
A l’estiu passen aquestes coses, apareixen els suplents que no estan a l’alçada dels titulars. Passa a la ràdio on el nou tècnic de so s’equivoca o els guionistes són més fluixos que de costum, al cine qui ha de fer moure la màquina també té uns segons d’error i a la perruqueria la pobra perruquera substituta fa el que pot, que és ben poc, mentre la titular és a Formentera mamant Estrella, entre d’altres coses.
A mi em passa cada vegada… i sempre dic que no hi tornaré, però clar, per sis o set euros que em cobren sempre penso que, vagi on vagi, com que mai m’ha agradat com em deixen la tofa, doncs millor pagar poc… però no hi tornaré…
Quan deixo un llibre a algun desmanegat li faig envolicar amb paper de diari… Si me’l deixen també l’embolico. Potser tots els llibres que veus embolicats són deixats?
envolicar = volar embolicat? A mi els llibres m’envoliquen cap a móns llunyans… I és que jo sóc molt deixada
I jo que em pensava que qui embolicava el seu llibre amb paper de diari llegien “El secret”…
Les fundes de guitarres flamenques si que porten un pernil a dins. Un pernil pata negra, esclar.
A les fundes de violins van metralletes. Això ho sap tothom.
Jo ja m’he rendit amb les tofes.
Hi ha qui volem per sempre les tapes dels nostres llibres i còmics com si fossin noves.
envolica que fa fort! embolicaembolicaembolica
Rubèn, algun dia els nostres llibres els podran vendre a una botiga de segona mà a bon preu…
les errades tenen la virtut de crear coses noves… diu que ho deia Goethe
Doncs a mi m’agrada destrossar els llibres. Així després recordo quins he llegit i quins no!
això de les errades va pel cabell? no sé si es podria considerar innovació. més aviat “presa de pèl”!
si no recordes si has llegit un llibre o no, mala senyal… i de totes maneres, quan toca rellegir-los mola que no caiguin les pàgines a terra ;-)
jaja!
segur que tampoc els subratlleu, ni escriviu coses sense sentit als marges.
coneixes els post-its amb goma no-agressiva? ;-) Amb llapis…
doncs jo soc del parer que el llibre no el fas teu si no el magreges, passa una mica com amb tot…