Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
Els que transportem fundes de violoncel normalment hi portem un violoncel a dins, amb el seu arquet i alguna que altra partitura.
Potser a Sicília hi porten altres coses… com perruqueres incompetents!
;-)
No hi porteu un pernil?
:-)
Els, ens, suen les mans.
a mí, així a simple vista, m’agrada el teu nou pentinat :P
A l’estiu passen aquestes coses, apareixen els suplents que no estan a l’alçada dels titulars. Passa a la ràdio on el nou tècnic de so s’equivoca o els guionistes són més fluixos que de costum, al cine qui ha de fer moure la màquina també té uns segons d’error i a la perruqueria la pobra perruquera substituta fa el que pot, que és ben poc, mentre la titular és a Formentera mamant Estrella, entre d’altres coses.
A mi em passa cada vegada… i sempre dic que no hi tornaré, però clar, per sis o set euros que em cobren sempre penso que, vagi on vagi, com que mai m’ha agradat com em deixen la tofa, doncs millor pagar poc… però no hi tornaré…
Quan deixo un llibre a algun desmanegat li faig envolicar amb paper de diari… Si me’l deixen també l’embolico. Potser tots els llibres que veus embolicats són deixats?
envolicar = volar embolicat? A mi els llibres m’envoliquen cap a móns llunyans… I és que jo sóc molt deixada
I jo que em pensava que qui embolicava el seu llibre amb paper de diari llegien “El secret”…
Les fundes de guitarres flamenques si que porten un pernil a dins. Un pernil pata negra, esclar.
A les fundes de violins van metralletes. Això ho sap tothom.
Jo ja m’he rendit amb les tofes.
Hi ha qui volem per sempre les tapes dels nostres llibres i còmics com si fossin noves.
envolica que fa fort! embolicaembolicaembolica
Rubèn, algun dia els nostres llibres els podran vendre a una botiga de segona mà a bon preu…
les errades tenen la virtut de crear coses noves… diu que ho deia Goethe
Doncs a mi m’agrada destrossar els llibres. Així després recordo quins he llegit i quins no!
això de les errades va pel cabell? no sé si es podria considerar innovació. més aviat “presa de pèl”!
si no recordes si has llegit un llibre o no, mala senyal… i de totes maneres, quan toca rellegir-los mola que no caiguin les pàgines a terra ;-)
jaja!
segur que tampoc els subratlleu, ni escriviu coses sense sentit als marges.
coneixes els post-its amb goma no-agressiva? ;-) Amb llapis…
doncs jo soc del parer que el llibre no el fas teu si no el magreges, passa una mica com amb tot…