Como si lo callado estuviese por fuera y lo ruidoso por dentro.
A. M. Homes
M’agrada aquest llibre, vaig enfonsant-me dins el sofà fins que els peus són molt més amunt que el cos i els coixins estan tan deformats que tenen cara. Avui no semblo jo. Fins i tot he recordat. Ja no el mar Bàltic als peus o Croàcia, sinó una nit de tempesta en què mirava com t’anaves tornant blanc a cada llamp. Respiraves fluixet.
http://www.tv3.cat/videos/1467189/Cap-1-Arros-a-banda
sips carinyo, dijous vindré. que no et vaig dir res perquè estava bastant bfff a la fas.
mira el vídeo. sidonieeee noooo!!jaja