y en todas las cosas veían el final.
M. Houellebecq
Les coses que ni tan sols comencen. I les que quan s’acaben et canvien del tot, et tornen un fantasma incapaç de superar la pèrdua. Estudis simfònics de Schumann en un so horrible, de cedé ratllat, de tele sense antena o algo així. Falta poc perquè arribi un moment d’aquests, no m’ho trec del cap.
No havia associat mai el meu Schumann amb una situació així…
Però sí, pot tindre sentit.
Molt bé!
Per la megafonia hi recites microgrames?
La Bauhaus de Taschen… tengui.
Llarga vida a aquestes plantes!
no sé no sé, sort que necessiten poca aigua…
micromerdes, crec.
bauhaus de la taschen new.
:-)
Ai, m’acabo d’adonar que estic en un moment d’aquests… pfffff…..
M’ha agradat lo de micromerdes.