També havia pensat en viatjar. Però pse, ara que he après a escriure un blues, què més vull? Ja no fa falta, ja he arribat al final. En el fons, aquest blog és odiós i ja sóc gran, hauria de fer altres coses. Un màster, un doctorat, fills i filles.
quina dèria amb la reproducció. ens queda molt món per veure i no dependre de cangurs. la literatura o la vida? tot. o fer un segon volum d’allò que fas.
Lo voy a dejar!
Enlloc de tenir fills tinc un projecte de tesi doctoral que, de tant en tant, em serveix per anar omplint un blog… com a consol.
Aquestes magdelenes són proustianes?
Confesso que mai he aconseguit passar de les primeres pàgines de “Pel cantó de Swann”.
Prefereixo les magdalenes.
No són proustianes perquè tenen xocolata. O sigui que són molt millors.
Jo no he passat del títol.
El viernes! Por la tarde!
Que aquest blog és horrorós? Tenir fills? Potser filles? Què està passant aquí?
quina dèria amb la reproducció. ens queda molt món per veure i no dependre de cangurs. la literatura o la vida? tot. o fer un segon volum d’allò que fas.
es pot veure món i reproduir-se alhora eh.
de totes maneres, no tinc previst ni doctorats ni fills d’aquí a nadal.
ei, no he dit horrorós, he dit odiós! pobret.