Vas parlar. Vas dir-me que podia sortir a caminar pels marges del riu. El gat em mira, té els ulls verds. Un altre cop bosses de plàstic amb pomes dins. I la terra àrida, gairebé abandonada, que vol desaparèixer abans de fer tant el ridícul. Alguns versos més aviat suïcides. Necessito arribar a casa amb alguna cosa si no, quan caigui al buit, em trobaré malament. Fi del túnel. Un altre cop terra plana horitzontal. Trastorn normal i desolació controlada.
