A vegades els dits de Glenn Gould són com agulles. Sobretot quan corre desorbitat. O a la variació 15, Canone alla Quinta. Andante. A la versió del 81, of course. Potser llavors jo estava naixent. Just en aquest track.
Cerca
Col.lecció
- agost 2010 (10)
- juliol 2010 (11)
- juny 2010 (7)
- maig 2010 (9)
- abril 2010 (10)
- març 2010 (4)
- febrer 2010 (6)
- gener 2010 (7)
- desembre 2009 (5)
- novembre 2009 (5)
- octubre 2009 (7)
- setembre 2009 (2)
- agost 2009 (11)
- juliol 2009 (8)
- juny 2009 (6)
- maig 2009 (5)
- abril 2009 (5)
- març 2009 (7)
- febrer 2009 (9)
- gener 2009 (13)
- desembre 2008 (7)
- novembre 2008 (8)
- octubre 2008 (9)
- setembre 2008 (12)
- agost 2008 (13)
- juliol 2008 (13)
- juny 2008 (16)
- maig 2008 (17)
- abril 2008 (17)
- març 2008 (15)
- febrer 2008 (15)
- gener 2008 (18)
- desembre 2007 (16)
- novembre 2007 (20)
- octubre 2007 (16)
- setembre 2007 (11)
- agost 2007 (17)
- juliol 2007 (17)
- juny 2007 (23)
- maig 2007 (27)
- abril 2007 (29)
- març 2007 (33)
- febrer 2007 (30)
- gener 2007 (36)
- desembre 2006 (28)
- novembre 2006 (33)
- octubre 2006 (27)
- setembre 2006 (33)
- agost 2006 (22)
- juliol 2006 (30)
- juny 2006 (28)
- maig 2006 (35)
- abril 2006 (35)
- març 2006 (40)
- febrer 2006 (43)
- gener 2006 (57)
- desembre 2005 (47)
- novembre 2005 (66)
- octubre 2005 (50)
- setembre 2005 (45)
- agost 2005 (32)
- juliol 2005 (27)
- juny 2005 (3)
- maig 2005 (30)
- abril 2005 (16)
- març 2005 (10)
Altres Sales
- A la contra
- Albert Forns
- an (tavia) na
- Askatasuna
- Atlas autodidacta
- Àlbum De Retalls
- Última ronda
- Blue Birds (Líds)
- Cal Seixanta
- Cibernauta Joan
- Cinc mil dòlars
- Corto y Pego
- De paper de fil
- Diamonds On The Ins…
- Diari Mef
- Ea
- Eilamoon
- El blog d’en Pedrals
- El calaix de les paraules
- El Llibreter
- Entomofília
- Eskorbutina
- Espais Tacats
- Estoy Cansado
- Fang
- Flaneuse
- Foc Blau
- Formaire
- Good Girls go to Heaven
- Guillemdefak
- Hasta siempre Elena
- Hotel Fraternitat
- iCat fm
- Impromptu de Ohio
- Jauss
- Jazz al Nero
- Katiuskas
- L’Ascensor…
- L’Atlàntida
- L’ull dàlmata
- La Cova del Drac
- La fàbrica de silencis
- La llumenera de NY
- La Segona Perifèria
- Labreu Edicions
- Les beceroles successives
- Llibròfags
- Maivista
- No caic, em tiro
- No sé si sóc
- O-teArai
- O.r.i.n.a.l
- Palumbus Columbus
- Per-Versos
- Portaavions
- Procsilas
- Prodigis del 2.0
- Productes de Neteja
- Roi
- Rosebud
- sOnablOc
- Sopa De Poetes
- Subtítols
- Tens un racó…
- The Blot
- Toni Tofa
- Totalmente A Favor
- Tremebundo
- Tsujinori
- Urpinell
- Vertical
- Without Narration
Així doncs, a la versió del 55, el seus dits són com martells?
A mi m’agraden més aquesta primera.
És més Bebop.
El pianista dins el piano.
que fort.
porto tres dies reproduint en loop la grabació aquella d’accent alemany, i ara això.
si dema me’l creuo pel carrer estaré veient morts.
(el que mola més es com mou les celles)