Sóc feliç quan hi ha flors a casa. Com ara, que les margarites encara són vives. O almenys ho sembla. Després hi ha el dolor d’obrir el llibre. Com si en la idea de pluja l’ull pogués dominar la parla d’un determinat moment a la terra. Estic malalta, camino sense forces, tinc la pell groga i els ulls ensorrats. Però hi ha flors i he descobert que tinc un cedé de Corelli.
always look at the bright side of your life :)
Interessant blog =)
“Se’m moren les plantes…” de Mazoni, quan intento obrir etapes replanto i omplo testos