No sé què passarà. No recordo el to de veu que feia servir. Escrivia enganxant-me a l’estufa per no congelar-me i l’aire de fora era blanc. La qüestió era ser bastant Bartleby. Bueno, molt. Obsessió per la llum. Diagnosi accelerada del desert. Fa por obrir els ulls. Aquestes són les tres frases. No és que sàpiga què volen dir. Són com les barques. No sé per què hi són però acumulen tot el sentit.
Mmmm… Si que hi ha molts matins que fa por obrir els ulls, si..
aquest “Je est un autre” de Rimbaud m’ha evocat aquell “Nun bin ich endlich geboren!” de Goethe.