Puja a casa, mira’m així, parla’m a prop una altra vegada.
La soledad acumula,
el cielo a tierra vence.
P. Celan
A aquestes hores ja no puc pensar-te, ets tan invisible que no ets res. Què és el que m’ha trencat, partit des de l’arrel? Una destrucció a petita escala. Abans fugia de les coses que fan mal i ara hi són i prou. Cel paral·lel blau quasi negre. Només l’aire fred que fa tremolar. La gent comença coses sense pensar en el final que porten escrit. Col·loco les forquilles, els plats de plàstic. Benvinguts, silenci, oració. Paraula de Déu. Psalm.
23.