26 / març / 2010


 

  1. 1 Rubèn

    Pues catacrocker.

  2. 2 Buk

    Quines ganes m’has fet venir d’escoltar aquestes sonates….

  3. 3 Vinz

    Jajaja! A mi també em va lesionar…

  4. 4 Bel

    Fa anys que et llegeixo i avui vull sortir de l’anonimat per mostrar-me virtualment.
    La setmana passada vaig veure que un dels meus alumnes pintava amb els peus nus sobre el ciment del taller. Jo li vaig preguntar si tot anava be amb un somriure i ell em va respondre, amb els ulls tan humids com el pincell que subjectava, que necessitava aquell punt de malestar per pintar. Jo li vaig dir, ah, ja t’entenc. I no, no entenia una puta merda el que volia dir, pero em vaig quedar molt trista i ensopida. És cert.

  5. 5 sílvie

    El dolor, la tristesa, l’angoixa… poden ser molt productius artísticament parlant, encara que siguin una mica fingits. Són el motor. Deu ser això no, el que volia dir?
    Benvinguda al no-anonimat, Bel!

Comentaris tancats.