Quizá por una vez, me sea posible componer algo alegre.
A. Berg
Alban Berg. Els ulls transparents d’Alban Berg. Tot fa por, més por que Wozzeck. Marxar a viure al desert només per cridar que has trobat el lloc. La pedra és l’evidència i sota la sorra, cap forma. Una matèria molt difícil d’acumular. Jo què sé, tot ho trec de context, tot ho detesto, tot ho converteixo en un element primari geomètric perfecte, en una extensió on Sol Lewitt caminaria. Ell sí, però no el gegant atonal lila. Què és tot això, dirà. No hi ha violins, no hi ha aforismes, no hi ha drama, no hi ha culpa ni expiació.
m’enm’enm’enm’encanta la foto.
Tinc una convicció esperant a fora. Normalment la deixe al balcó. Ai però ella es gela quan li faig senyal que entre perquè és l’hora de prendre una decisió.