He decidit no moure’m d’aquest racó de la casa on encara fa fred. El terra fred, la paret freda. No puc cuinar, no puc dir-li a la planta estúpida! creix més!, aquí no hi ha res de tot això. Fins i tot, sembla que encara sigui de dia.
No pienses en nada. Piensa en el viento.
T. Capote
Em vaig fer un esquema dels profetes. Simbòlics: Isaïes i Ezequiel. Dramàtics: Jeremies. Jonàs tres dies allà dins. Amb aquella pudor a budell de peix. També vaig copiar en una llibreta textos sobre les sibil·les. La de Cumas m’agradava. A un peu de foto hi vaig llegir: Al parecer la sibila de Cumas lee en su libro esta revelación (la caída del hombre) con terror y espanto. Un dia jo i el meu germà poeta corríem sota una pluja tropical. El terra cobert de granotes em feia molta por. Pànic total.
l’anti-
desert
a l’horitzó.
P.Celan
O caure al buit o una cosa així. Això només són microgrames a saldo, renúncies, vestits de volants i flors i mobles restaurats. Es tracta d’escriure fins acabar el boli i després girar-se, veure que no hi ha ningú i posar-ho tot a la destructora de paper. Allà dins, fets bocins, tots els retrets que et faig per no voler fugir amb mi en plan fi del món, en plan sense mapa, sense destí, sense maleta, sense parlar, només mirant-nos als ulls quan siguem molt amunt, per sobre de tots els rius i de totes les muntanyes amb neu. Només mirar-nos als ulls quan creuem el núvol i la resposta sigui el blanc nuclear.
Alguna cosa, un bosc. El bosc de sempre. Els talps, tots fent el mateix gest que els assembla a mi. Estar perdut. Dir adéu. Adéu Silvie. És casi fosc i de sobte algú, el bosc, el talp, l’arbre, un foc. Queda només un minut de blau.
Sí, sóc la veïna que escolta César Franck. L’escolto tan fort que la casa tremola. Després, quan acaba la música, no sé què fer. No sé què fer amb tot això que ha tornat. Sempre torna. Història en forma de cercle tort. Història deforme. Història de merda. L’altaveu ha explotat.
Per què no m’interessa res? Per què sóc tan blaumarí? L’ona avança, s’empassa la sorra i deixa anar tot el temps blanc, temps de merda, temps de ningú. Baba. Malignitat.
Un dia, enlloc d’un post, de dins meu sortiran arbres i pedres.
