l’anti-
desert
a l’horitzó.
P.Celan
O caure al buit o una cosa així. Això només són microgrames a saldo, renúncies, vestits de volants i flors i mobles restaurats. Es tracta d’escriure fins acabar el boli i després girar-se, veure que no hi ha ningú i posar-ho tot a la destructora de paper. Allà dins, fets bocins, tots els retrets que et faig per no voler fugir amb mi en plan fi del món, en plan sense mapa, sense destí, sense maleta, sense parlar, només mirant-nos als ulls quan siguem molt amunt, per sobre de tots els rius i de totes les muntanyes amb neu. Només mirar-nos als ulls quan creuem el núvol i la resposta sigui el blanc nuclear.
tard o d’hora haurieu de menjar
molt bonico :)