L’esmalt d’ungles blau em fa pensar en l’hivern i en el vestit negre d’aquell dia. Portava un cinturó que havia sigut de la meva mare. Les mitges, l’abric. Et mossegava una mà mentre conduïa. Sobretot la part entre el polze i l’índex. No parlàvem. Ara em sembla que tot allò li va passar a una altra persona.
I que us fa pensar que, efectivament, tot allò no li va passar a una altra persona?
Típica corba on de nit s’hi reuneixen nenes vestides de comunió…
si li ha passat a una altra persona, li tinc enveja.
barrut, prefereixo nenes fantasma que els teus derrapes-avançaments en corbes perilloses de les Alpujarras. jaja