i’m in a rothkovic paint

He recordat nits fresques, gairebé de fred. Miràvem el mar una estona i a les dotze tornàvem a casa. A vegades sortíem amb un jersei de cotó vell que ens anava gran. Molava molt haver d’anar amb jersei a l’estiu. Les barques es movien, brillaven una mica, fèiem veure que ens era igual però en realitat m’havia d’aguantar les ganes de plorar a l’arribar a casa. Almenys fins ficar-me al llit. I ara res, coixins de flors. Ser feliços si sobrevivim. Posar llençols nets, escalfar una mica de llet pel cafè. Veure com va caient la sang dins la bossa. Apagar el mòbil. Obsessionar-se amb Schumann. Veure com cau. Gota a gota. Molt a poc a poc.