Xemeneies que van a poc a poc, tot el que et diria si sabés parlar, un altre lloc, aire calent que és fred, l’última frase, corbs sí, Robert Motherwell 1915-1991 escrit al mig de la pàgina, el dia en jerseis, canviar-nos de casa, estar trist, tenir son, tocar instruments o fer coses encara més rares, dependre d’això, clicar un botó i que soni tot, barrejat i alhora.
Un lloc pla, com un llac. O llocs solitaris mancats d’esdeveniments anteriors. Res de recordar alguna sensació. Parlar des de tan lluny. Cantar des de tan lluny. Veure’t des de tan lluny.
Segueixo pensant en tu i en aquella càpsula d’emergència del diumenge perdut. No sé qui va dir que Sibèria en turc vol dir terra adormida. Xenaquis, Varèse, museus on tot torna a començar.
