4 / març / 2011


 

  1. 1 Esther

    Quan les fibres de cotó donen el sopluig que abans donaven les fibres que formen la nostra pell,
    les escletxes apareixen ràpid. Per damunt dels arbres, queda el cel, sota d’ells ningú pot veure,
    llibertat li diem si tot va bé, soledat si no podem més. I així tot s’esvaeix entre les nostres mans,
    a les nostres espatlles.

    M’agrada el blog!

  2. 2 Carles

    Hi ha patis interiors on hi caben aquests arbres. Si pots perquè encara existiu, fes foc i escalfa’t. No pareu mai d’escalfar-vos.

Comentaris tancats.