22 / maig / 2011


 

  1. 1 Vinz

    Ara m’has sorprès :)

  2. 2 Isabel

    [Fa anys que et segueixo en silenci]

    Després de molts mesos sense seguir-te et cerco i, en llegir el primer post, ploro. Ep! que no faig retòrica, he plorat de debò. Que és això d’esgarrapar el piano com si la vida et podés quedar calcada sota les ungles?
    Com t’atreveixes?
    Mases preguntes. Vaig a seguir-te les pases fins avui, primer de juny, a veure on has estat i que has sentit. Ci vediamo.

Comentaris tancats.