No preguntis per què vius al lloc on vas néixer, a molts metres del mar, sense muntanya, sense boscos de coníferes estenent-se immensos, sense silenci, sense molsa a les parets i a les mans, sense una finestra gran. Plaques tectòniques de dins, terratrèmols de dins, huracans volcans cinemes, una sala de museu amb una pedra a terra, esglésies on volies entrar descalç. No preguntis per què ets lluny sinó on és el lloc on series, d’on t’has perdut i on intentes cada dia miserable tornar. Busca els llibres, busca els pianos, busca algú que truqui a la porta. Tu ho podries haver fet, estúpid esquimal. La llum a l’equip de música diu track número cinc, hauria de ser un minuet però no sona res. No preguntis pel lloc on vas sinó d’on és que vas escapar.
Sembla el camí de ronda…
És Llafranc, camí del far.