Després de jornades laborals com les d’avui, de tretze hores i cent-cinquanta bronques, no crec que pugui amb el Dostoievski ritual de cada estiu. O potser sí, si el terra hidràulic de Balmes es converteix en el nostre forat ingràvid i il·luminant, en el nostre cau temple palau fortificat armadura amagatall secret panteó i ens hi podem amagar com talps i ignorar en quin moment es fa de nit.
Les lletres de les cançons dels Lemonheads sempre me les invento. L’aigua estava massa freda, no podia respirar.
Ho he estat a punt de deixar. Això, la vida, tot. A mig camí, se m’ha encès la llum de l’oli. He anat a deixar el plat brut a la cuina. He seguit arrencant fulls a les revistes d’interiorisme. He arribat a casa gairebé sense aire. Avui em mantindré immòbil perquè almenys alguna cosa de tot allò torni.
Cortar este dolor, ¿con qué tijeras?
M. Hernández
He trobat una llibreta del 98. Fullejant-la hi he llegit: La naturalesa pròpia és immutable. M’hi hauria d’estar una mica per saber si encara ara ho segueixo afirmant. La Sílvie de disset anys m’espanta bastant. Vaia sonada. Me’n vaig de rebaixes.
No sé què ha passat. He acabat l’examen, he pujat a casa, la calor havia desaparegut. El Rothko Tot trontollava amb la corrent d’aire. He contemplat la paret. El buit de l’habitació en runes. M’he menjat un préssec. Tot era diferent.
Tú no estuviste en la movida.
Tú no eras de los guais.
Com es pot viure així? Tenint tan clar que qualsevol dia es partirà el pont de sobre l’autopista? Que algú m’extirpi aquest queixal, siusplau. Que algú m’extirpi l’examen de demà a les vuit.
Demà dimecres 2 de juliol, en Miquel Izquierdo recitarà i jo llegiré a la Robafaves de Mataró. A dos de vuit. Gira d’estiu o algo així.
No he parlat en tot el dia. Només he insultat la forquilla quan ha caigut a terra plena d’enciam.
M’he quedat sola, empollant sobre l’afàsia, la disfàsia, la disartria, la disfonia. He trigat molt en desfer la sivella de la sandàlia. M’he dutxat amb ira amb l’esponja que rasca. He baixat a comprar iogurts i una nena feia caca a l’arbre de l’entrada. El malson de l’estiu és haver d’ensenyar la pell, on tot està escrit.
M’han fet descompte per comprar una agenda nova el setè mes de l’any. Adoro que trigui tant a fer-se de nit.
